- Població: Beget
- Categoria: Paratges d’interès històric
Bé cultural d’interès nacional (BCIN), catalogat a l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic Català.
- Estil: Romànic
- Època: segle XII
Edifici situat a l’entrada del poblet de Beget, accessible des de la carretera de Camprodon a Coll d’Ares mitjançant una carretera asfaltada (des de la cruïlla de Beget, 16 km). Romànic, el temple de Beget és un edifici d’una sola nau, amb arcs torals, i absis semicircular. És coberta per volta de canó apuntada, que arrenca d’una cornisa que ressegueix els murs. A banda i banda de la nau, al tram més proper al presbiteri, s’obren sengles petites capelles que sobresurten una mica a l’exterior. En aquest primer tram, les voltes i els arcs torals són decorats amb pintures de Vayreda (1890) que volen imitar les pintures romàniques.
La porta d’accés, a migjorn, és formada per cinc arquivoltes en degradació, que es recolzen sobre dues columnes per banda, les exteriors amb el fust llis, i les interiors amb estries (una de les columnes té les estries helicoïdals). Les columnes estan coronades per sengles capitells força erosionats, representant una fauna mitològica. El timpà és llis i el fris rectangular.
L’absis, a llevant, és decorat exteriorment per un fris en dents de serra, sota el qual hi ha un seguit d’arcuacions cegues de tradició llombarda que descansen sobre mènsules. Centra l’absis una finestra amb doble arc en degradació, el més exterior sostingut per un parell de columnes a cada costat. Està fet de carreus ben tallats i la coberta és de teules.
Campanar
Adossat al costat sud hi ha la torre del campanar, magnífic exemplar de romànic llombard, de quatre pisos separats per frisos en dents de serra. La planta baixa (i el primer pis, per alguns historiadors) correspon a un temple anterior, possiblement del segle X. El primer pis té dos nivells de finestres sobreposades i es construït amb carreus força petits i irregulars. Als dos cossos superiors l’aparell constructiu és força més gran i regular, amb obertures geminades i són del segle XII. Està ornat amb arcuacions llombardes al tercer pis i les obertures són a les quatre parets. Les finestres dels pisos centrals són geminades.
L’interior de l’església es conserva pràcticament intacte des de fa segles (la guerra civil no el va afectar).
La pica baptismal d’immersió, és d’època romànica i es conserva a l’interior del temple. Està decorada per dos acordonaments horitzontals, les direccions dels quals són oposades. Mesura 120 cm de diàmetre.
Segons Ramon Vinyeta “es pot considerar un dels exemples més rellevants d’aquest estil a les comarques pirinenques.”
A l’altar major es pot contemplar la imatge de la Verge de la Salut, d’alabastre policromat, realitzada entre els segles XIV i XV. També hi ha un retaule de la majestat romànica del segle XII-XIII. Hi ha també un retaule d’alabastre conservat al seu interior del segle XIV. També trobem un retaule del segle XVIII d’estil barroc.
A l’arc triomfal i la nau hi ha unes pintures realitzades del segle XIX de Joaquim Vayreda i Vila.
A l’altar de Sant Isidre Llaurador trobem un retaule del segle XVIII representant a Sant Isidre Llaurador.
A l’altar de la Mare de Déu del Roser i els Sants Metges hi ha un retaule de la Verge Maria del segle XVIII d’estil barroc.
A l’altar del Sagrat Cor de Jesús trobem un retaule del segle XVIII d’estil barroc.
A l’altar de Crist i la Dolorosa trobem un retaule del segle XVIII d’estil barroc.
A l’altar de Sant Joan hi ha un retaule del segle XVIII d’estil barroc.
Font del text: Inventari Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.