Sant Pau de Segúries

Sant Pau de Segúries ens obre la porta a la Vall de Camprodon. El municipi té agregat el nucli de La Ral.

  • Situació

    El terme municipal de Sant Pau de Segúries, confronta al N amb Camprodon, a l’E i S amb la Vall de Bianya (Garrotxa), i a l’W amb Sant Joan deles Abadesses.

    El municipi es troba a la vall del Ter, s’allarga de N a S, el terreny és suaument i relativament pla prop de la vall del Ter, especialment a la banda esquerra, on es localitzen els conreus. Això fa que sigui aquí on es concentri el poblament humà. Al sector NW s’alcen diversos contraforts de la Serra Cavallera (puig de Miralles, 1 218 m; Puig Perrús, 1 202 m), i al sector meridional la serra de Capsacosta (1 111 m a Puig Sacreu) el separa de l’antic municipi de Sant Salvador de Bianya (ara incorporat al de la Vall de Bianya, a la Garrotxa). El torrent de Quatrecases, afluent del Ter, fa delimit amb el terme de Sant Joan de les Abadesses.

    El poble de Sant Pau de Segúries és el cap de municipi, el qual comprèn, a més, l’agregat de la Ral.

    El terme és travessat per la carretera comarcal C-26. A l’alçada del poble de Sant Pau de Segúries surt una carretera que, entre revolts pronunciats, s’endinsa a la Garrotxa, en direcció a la Vall de Bianya i Olot. Prop de Capsacosta passava l’antic Camí Francès o Strata Francisca, conegut també com a Via Romana, del qual encara resten fragments de via empedrada que recorden l’antiga via.

  • Història

    Els orígens del poble es remunten a l’edat mitjana tal i com ho evidencia que entre finals del segle IX i primers anys del segle XI es troba documentat el topònim Segúries amb diverses variants: Seguriliis (898), Segurilias (904) o Segurilies (1054).

    Des de la primera meitat del segle X aquesta contrada va estar sota la jurisdicció del monestir de Sant Joan de les Abadesses; l’any 1127, l’abat Berenguer Arnau obtingué del comte Ramon Berenguer IV permís per establir un mercat setmanal a la població.

    Sembla que aquesta patí els efectes dels terratrèmols esdevinguts el 1152 i que l’abat Pere Soler (1203-1217), n’ordenà la reconstrucció. L’abat que el succeí, Arnau de Cursavell, concedí carta de poblament i franqueses el 1217 als que hi vivien o bé volguessin establir-s’hi, malgrat això, la població no passà mai de 30 o 35 focs, xifra que disminuí a menys de 20 a causa de la pesta negra del segle XIV.

    Durant aquest període, el veïnat de la Ral, adscrit al municipi de Sant Pau, va tenir més importància que aquest per motius administratius. L’explicació és que el rei Jaume I volia fundar una vegueria a Camprodon, però davant la negativa del monestir de Sant Pere de Camprodon a cedir la vila perquè passés a ser de domini reial, el monarca aconseguí, de l’abat de Sant Joan, el pla de Miralles el 1248. En aquest indret establí un nucli urbà, anomenat la Reial, en què hi situà la vegueria. L’any 1206 la jurisdicció s’estenia per Sant Joan, Sant Pau, el Riberal de Sant Joan, Surroca, Ogassa, Sant Pere Espuig, Santa Llúcia de Puigmal, Sant Salvador de Bianya, Tregurà i Salarsa.

    Un altre fet que corrobora la importància de la Ral és que el 1388 s’hi construí una església dedicada a Santa Maria de Gràcia; l’actual data del 1609 quan es va refer la primitiva. La vegueria amb els anys anà perdent competències fins a la seva abolició el 1716.

    L’estancament de la Ral coincidí amb el progressiu creixement urbanístic i demogràfic del nucli de Sant Pau, al segle XVII tenia 51 famílies; l’any 1787 hi vivien 379 persones, xifra que el 1860 fou de 486.

    L’activitat econòmica predominant era l’agricultura, amb el conreu de cereals, patates, blat de moro i farratges, i la ramaderia amb explotacions de bestiar boví i oví. També s’establiren molins fariners al costat de cursos fluvials. No serà fins a les darreries del segle XIX i la primera meitat del segle XX quan el sector econòmic es diversificà amb una explotació de fabricació de ciment i dues centrals hidràuliques (El Mariner i Brandia) de producció d’energia elèctrica per mitjà de l’aprofitament de l’aigua del riu Ter. També s’instal·là, entre altres sectors, la fàbrica Llaudet de tintura i acabats de cotó, la fàbrica d’embotits Lapedra i una serradora.

    Ha estat durant els segles XIX-XX que Sant Pau de Segúries ha modernitzat els seus equipaments per a oferir una qualitat de vida digna als que hi resideixen habitualment i als turistes esporàdics; l’església parroquial, de dissenys innovadors (1971), l’escola pública “Els Pinets”, el centre d’assistència primària, el pavelló poliesportiu, bastit els anys seixanta i que fou dels primers a fer-se a la província, … transformacions que també han tingut un clar reflex en l’àmbit urbanístic, amb l’expansió del nucli urbà en les proximitats de la carretera que travessa la població, amb l’edificació d’habitatges i naus industrials. Però també hi ha hagut un creixement del teixit associatiu, essent-ne un precedent la Germandat de Sant Pau, creada el 1894, i actualment el Club Esportiu i Cultural, que té cura de l’organització dels principals actes lúdics de la població entre els quals destaca la Caminada Popular per la Via Romana de Capsacosta.

  • La Ral

    Poble del municipi de Sant Pau de Segúries (Ripollès), situat al N del terme, a la dreta del Ter.
    El lloc pertanyia a la batllia de la Rovira del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Jaume I hi fundà el 1248 una vila reial, centre de la vegueria de laRal, però la immediata creació de la vegueria de Camprodon dificultà la prosperitat de la nova vila, que restà, a més, molt afectada pel terratrèmol del 1425. L’església de Santa Maria de la Gràcia (1388) fou refeta el 1609; és sufragània de la de Sant Pau de Segúries.
    POBLE DE SANT PAU
    El nucli més antic de Sant Pau el trobareu en els seus carrers estrets, encara que actualment s’han anat eixamplant.

    SANT PAU NOVA, nova església, construïda pels arquitectes Pau Montguió i F.Vayreda, situada a la sortida del poble de Sant Pau de Segúries, en direcció a Camprodon.
    Es va començar a construir el 1960 i va ser beneïda el 1971. És un edifici de línies modernes i funcionals, amb planta diagonal i grans vidrieres. L’escultor F.Fajula va ser l’encarregat de la seva decoració.

    Seguirem la nostra ruta per la font de LA PUDA. Situada al Bach del Callís i envoltada d’una majestuosa fageda, la font d’aigua sulfurosa té reconegudes propietats medicinals.
    Seguim el nostre recorregut en direcció al CAMÍ ROMÀ. Al nostre pas trobarem l’ANTIGA ESGLÉSIA, aixecada a l’esquerra del poble de Sant Pau de Segúries, a 950 m d’alçada. Més informació a Rutes turístiques.
    Molt a prop i en plena Via Romana, trobem la font de L’ARÇ.

    La VIA ROMANA

    Les referències més velles d’investigacions fetes d’aquesta via daten del s. XVII. Es tracta d’una via romana secundària que cobreix el trajecte Luncaria-Besalú-Vall de Bianya- Coll d’Ares. Hi podreu apreciar les tècniques de construcció de les vies romanes: murs de contenció, camins en serpent per salvar el pendent, pilons guarda-rodes, etc.

    Continuem en direcció a Camprodon. Al nostre pas trobarem el PONT DE LA ROVIRA.
    Si ens hi fixem, davant nostre trobarem tres majestuoses masies, les quals han estat catalogades per la seva arquitectura i bellesa:
    La Rovira: situada davant del pont.
    Can Falguera: situada al trencall de la Ral.
    Can Pairó: situada a la Ral.

    Si continueu i us arribeu a la RAL, hi trobareu l’església de SANTA MARIA DE GRÀCIA DE LA RAL (1388-1609). L’anterior va ser derruïda per un terratrèmol al 1428.