Molló

Molló és un municipi situat a la Vall de Camprodon, a la capçalera del riu Ritort, afluent del Ter. El municipi està format per nou entitats de població. Els pobles de Molló i Espinavell (de població agrupada), el llogarret de Fabert, i els veïnats de Ginestosa, Els Grells, Can Solà, Moixons, El Riberal i Favars (de població disseminada en masos i cases rurals).

  • Siutació

    El municipi de Molló limita al N amb les comarques del Vallespir i el Conflent, a l’W amb Setcases i Llanars, i a l’E i al S termeneja amb Camprodon. Comprèn tota la capçalera del Ritort, que neix als vessants SE de Costabona, a l’indret dit les fonts del Ritort o les deus d’en Sitjar, sota les roques d’en Mercer, i va encaixant-se vers Espinavell i Molló; alhora rep nombrosos torrents que es formen a les grans serralades que envolten el terme (torrents de Coll Pany, de la Casassa, de Coll Pregon, de Fabert i sobretot la riera de la Ginestosa, nascuda sota Montfalgars, al coll d’Ares). El límit nord, va des de prop del cim de Costabona (2 464 m), a l’W, a Montfalgars (1 610 m), a l’E, que domina el coll d’Ares, i en són punts destacats el coll de Siern, el cim de Portabella (1 686 m), el coll de Maçanells, el puig de l’Artiga del Rei (1 637 m), el Coll Pregon, el puig de la Clapa (1 652 m), la collada de Prats, el puig de les Forques (1 615 m) i el coll d’Ares, tradicional camí vers el N. El límit occidental, amb Setcases i Llanars, va des del trencall que uneix Costabona amb el puig Sistra (1 988 m) a través de les roques d’en Mercer i la Collada Verda, i prossegueix per la collada de la Fembra Morta fins al Puig Moscós (1 739 m). Una sèrie de carenars formen el límit SW i S amb l’antic terme de Freixenet, fins al coll de la Batllia, i el límit oriental el separa de l’antic terme de Beget (ara unit a Camprodon) des del coll de la Boixeda i el cim de Sant Bernabé fins a Coll Prugent i Montfalgars. El poble de Molló és el cap de municipi, que té agregat el poble d’Espinavell i comprèn diversos veïnats (Favert, la Ginestosa, Moixons) i caseries (Can Solà, Favars, els Graells, el Riberal). Travessa el terme la carretera C-38, que continua vers el N i s’endinsa pel coll d’Ares, en direcció a França.

  • Història

    Molló ja és documentat des de l’any 936.

    Fou possessió del monestir de Santa Maria de Ripoll

    L’any 1659 pel Tractat dels Pirineus queda definida la frontera entre Espanya i França que a Molló té una longitud de 12 quilòmetres, entre el Puig de Montfalgars (1.680 m) a l’est i a l’oest el cim del Costabona (2.464 m).

    Al segle XV el municipi es veié sacsejat per un terratrèmol, de resultes del qual s’hagué de refer part de l’església de Santa Cecília.

    L’any 1963 s’obrí la carretera internacional del Coll d’Ares amb pas fronterer fins fa uns anys que s’eliminà.

  • Espinavell

    El poble d’Espinavell (47 h el 2005) es troba aigua amunt del Ritort, a 1 225 m d’altitud, a l’esquerra del riu, al sector septentrional del terme. Les cases es troben esglaonades en un pendent aspre, entre el Ritort i el torrent de Coll Pregon. S’hi accedeix per una carretera des de la C-38 que va de Molló al coll d’Ares. L’església de la Mare de Déu de les Neus, sufragània de la de Molló, presideix el grup de cases, que no arriben a formar un carrer. És un edifici de la fi del segle XVII, amb un notable campanar acabat en unes obertures poc usuals. S’han renovat cases i ha esdevingut un petit centre. La festa major petita se celebra el 24 de juny, per Sant Joan, i la festa major es fa per la Mare de Déu de les Neus, el 5 d’agost.

  • Fabert

    Fabert està situat entre el Serrat de les Moreres i el Torrent de Fabert, i agrupa la població d’aquesta petita vall, formada per l’esmentada torrentera, en un nucli de deu o dotze cases, on només hi ha quatre habitants fixos durat tot l’any. L’encant de Fabert recau en la seva tipologia i integració en el paisatge, i cal destacar que a inicis dels noranta, el Servei Meteorològic de Catalunya va ubicar-hi una estació meteorològica automàtica. Així doncs, gràcies a les noves tecnologies, podem saber quin temps fa a Fabert quan i on vulguem.