Descobrir la Vall Indrets d´interès
Mida del text / A A A

La Vall de Camprodon és plena d’atractius naturals, paisatgístics, històrics, arquitectònics i culturals que configuren els trets identitaris d’aquest territori i dels seus municipis, dels seus nuclis urbans i dels petits nuclis, veïnats i agregats.

ESGLÉSIA DE SANT CRISTÒFOL DE BEGET

Població: Beget Categoria: Paratges d´interès històric
Bé Cultural d´Interès Nacional (BCIN), catalogat a l´Inventari de Patrimoni Arquitectònic Català.

Estil: Romànic
Època: segle XII

Edifici situat a l´entrada del poblet de Beget, accessible des de la carretera de Camprodon a Coll d´Ares mitjançant una carretera asfaltada (des de la cruïlla de Beget, 16 km). Romànic, el temple de Beget és un edifici d´una sola nau, amb arcs torals, i absis semicircular. És coberta per volta de canó apuntada, que arrenca d´una cornisa que ressegueix els murs. A banda i banda de la nau, al tram més proper al presbiteri, s´obren sengles petites capelles que sobresurten una mica a l´exterior. En aquest primer tram, les voltes i els arcs torals són decorats amb pintures de Vayreda (1890) que volen imitar les pintures romàniques.

La porta d´accés, a migjorn, és formada per cinc arquivoltes en degradació, que es recolzen sobre dues columnes per banda, les exteriors amb el fust llis, i les interiors amb estries (una de les columnes té les estries helicoïdals). Les columnes estan coronades per sengles capitells força erosionats, representant una fauna mitològica. El timpà és llis i el fris rectangular.

L´absis, a llevant, és decorat exteriorment per un fris en dents de serra, sota el qual hi ha un seguit d´arcuacions cegues de tradició llombarda que descansen sobre mènsules. Centra l´absis una finestra amb doble arc en degradació, el més exterior sostingut per un parell de columnes a cada costat. Està fet de carreus ben tallats i la coberta és de teules.

Campanar

Adossat al costat sud hi ha la torre del campanar, magnífic exemplar de romànic llombard, de quatre pisos separats per frisos en dents de serra. La planta baixa (i el primer pis, per alguns historiadors) correspon a un temple anterior, possiblement del segle X. El primer pis té dos nivells de finestres sobreposades i es construït amb carreus força petits i irregulars. Als dos cossos superiors l´aparell constructiu és força més gran i regular, amb obertures geminades i són del segle XII. Està ornat amb arcuacions llombardes al tercer pis i les obertures són a les quatre parets. Les finestres dels pisos centrals són geminades.

L´interior de l´església es conserva pràcticament intacte des de fa segles (la guerra civil no el va afectar).

La pica baptismal d´immersió, és d´època romànica i es conserva a l´interior del temple. Està decorada per dos acordonaments horitzontals, les direccions dels quals són oposades. Mesura 120 cm de diàmetre.

Segons Ramon Vinyeta "es pot considerar un dels exemples més rellevants d´aquest estil a les comarques pirinenques."

A l´altar major es pot contemplar la imatge de la Verge de la Salut, d´alabastre policromat, realitzada entre els segles XIV i XV. També hi ha un retaule de la majestat romànica del segle XII-XIII. Hi ha també un retaule d´alabastre conservat al seu interior del segle XIV. També trobem un retaule del segle XVIII d´estil barroc.

A l´arc triomfal i la nau hi ha unes pintures realitzades del segle XIX de Joaquim Vayreda i Vila.

A l´altar de Sant Isidre Llaurador trobem un retaule del segle XVIII representant a Sant Isidre Llaurador.
A l´altar de la Mare de Déu del Roser i els Sants Metges hi ha un retaule de la Verge Maria del segle XVIII d´estil barroc.
A l´altar del Sagrat Cor de Jesús trobem un retaule del segle XVIII d´estil barroc.
A l´altar de Crist i la Dolorosa trobem un retaule del segle XVIII d´estil barroc.
A l´altar de Sant Joan hi ha un retaule del segle XVIII d´estil barroc.

Font del text: Inventari Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.

NUCLI DE BEGET

Població: Beget Categoria: Paratges d´interès històric
Conjunt històric - Bé cultural d´interès nacional, acordat a 27 de juliol de 2016.

El conjunt històric de Beget correspon al seu nucli urbà, que destaca per la significació històrica urbanística, arquitectònica, tipològica i ambiental. El conjunt conté edificis, espais i carrers històrics que expliquen l’evolució de Beget al llarg de 800 anys. Les peculiars característiques geogràfiques i climàtiques del nucli de Beget fan que aquest gaudeixi, a més, d’una gran riquesa paisatgística i natural.

El nucli de Beget és format per tres sectors o barris, separats per la riera de Beget i per la riera de Can França o torrent dels Trulls i connectats per dos ponts. Es pot apreciar clarament la seva formació, el seu creixement i les relativament poques transformacions sofertes. En el barri del nord-oest, que és el més antic, destaca l´església de Sant Cristòfol a la plaça de Miquel Oliva o plaça de l’església. Es tracta d’una edificació romànica del segle XII i també declarada bé cultural d’interès nacional. Al segon barri s’hi arriba per un pont, dit de Beget. Cal remarcar la plaça Major, en la cruïlla del camí de França amb el de la Font i la torre del rellotge. Al tercer barri, construït els segles XVIII i XIX, s’hi accedeix pel Pont Petit. Aquest sector se situa en una posició més elevada i es va formar, probablement, entorn a Can Navarró i Can Costa, construïdes sobre la roca. Pel que fa als habitatges, estan construïts amb murs de maçoneria de pedra que fins als anys 80 estaven majoritàriament arrebossats amb morter de calç. Entre el segle XVIII i meitat del segle XIX apareixen les balconades, ràfecs de fusta i baranes de ferro. Els brancals i llindes de portes i finestres són de pedra picada o de fusta, mentre que les cobertes són de teula àrab.

Es té constància documental de l’existència del topònim de Beget des de l’any 959, si bé l’actual nucli de població es va originar després de la reconquesta. L´any 1013, el monestir de Sant Pere de Camprodon hi va construir una església. Va ser un municipi independent fins al 1969, quan va passar a ser adscrit a Camprodon i a la comarca del Ripollès.

PARC NATURAL DE LES CAPÇALERES DEL TER I DEL FRESER

Població: Categoria: Espai d´interès natural (EIN)

El Parc està situat a l’Alt Ripollès, limita al nord amb la frontera francesa (Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans i les Reserves Naturals Catalanes), al sud amb l’Espai d’Interès Natural de la Serra Cavallera i té a prop altres espais protegits com l’Alta Garrotxa i la Serra de Montgrony.

El parc natural ocupa més de 14.500 hectàrees, repartides entre els municipis de Queralbs, Setcases, Vilallonga de Ter, Molló, Ribes de Freser, Pardines i Planoles. Es troba íntegrament a la comarca del Ripollès, a la província de Girona.

Declarat al 2015*, el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser està format per l’Espai d’Interès Natural (PEIN) del mateix nom i és, alhora, Zona d’Especial Conservació (ZEC) i d’especial Protecció per a les Aus (ZEPA) (codi ES5120002). El Parc també comparteix espai amb la Reserva Nacional de Caça del Freser-Setcases i limita, al nord, amb el Parc natural regional dels Pirineus catalans situat a França.
 
Està situat al Pirineu oriental, íntegrament dins de la comarca del Ripollès, i té una superfície de més de 14.000 ha repartida entre 7 municipis. Amb cims que assoleixen pràcticament els 3.000 m (Puigmal 2910 m, Bastiments 2881 m), defineix un espai natural singular, darrer exemple típic de l’alta muntanya pirinenca que davalla vers el Mediterrani.
 
És un compendi i un excel·lent exemple del notable grau de diversitat que acull el Pirineu oriental axial. Presenta bons exemples del modelat glacial i periglacial pirinenc amb formes molt complexes (circs, congestes,...) i és singular perquè conté espècies de vertebrats delicades, així com nombrosos invertebrats de gran interès i una flora d’alta muntanya rica i diversa.
 
La rellevància espiritual i religiosa de la vall de Núria, els éssers mitològics com el gegant Puigmal i altres llegendes, la importància històrica per al muntanyisme i l’excursionisme català i la ruta de la retirada són, entre altres, mostres del ric patrimoni immaterial del Parc.
 
També és digne d’esment l’activitat humana del Parc amb un passat i un present ramaders i d’aprofitament sostenible dels recursos naturals, el llegat miner, algunes de les primeres centrals hidroelèctriques de Catalunya, el cremallera de la vall de Núria i tot un seguit d’infraestructures turístiques relacionades amb el gaudi de la muntanya i la natura.
 
Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser
Tel.: 637 35 84 85
pnterfreser.tes@gencat.cat
parcsnaturals.gencat.cat/ca/ter-freser
 
 

* Decret 2011/2015 (pdf)


ESGLÉSIA DEL MONESTIR DE SANT PERE DE CAMPRODON

Població: Camprodon Categoria: Paratges d´interès històric
Bé Cultural d´Interès Nacional (BCIN), catalogat a l´Inventari de Patrimoni Arquitectònic Català.

Estil: Romànic
Època: segle XII

De l’antic monestir de Sant Pere, resta només l’església romànica, erigida a mitjan segle XII i consagrada el 1169, dins uns models d’austeritat d’influència cistercenca. Té una planta de creu llatina amb cinc absis quadrats, el més gran dels quals de la mateixa amplada de la nau, i els dos de cada costat oberts als braços del transsepte; la volta és d’arc apuntat, reforçada per arcs torals, i sobre el creuer s’alça una cúpula, revestida exteriorment d’una llanterna octagonal, que fa de base al campanar, de dos pisos, amb elegants obertures en cada pis.
- Font: Gran Enciclopèdia Catalana. -

Horari: església tancada al públic.

Podeu ampliar la informació al lloc web Romànic Obert

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE CAMPRODON

Població: Camprodon Categoria: Paratges d´interès històric
Monument catalogat a l´Inventari de Patrimoni Arquitectònic Català.

Estil: Gòtic. Barroc
Època: segles XIV ; XVIII Inici

L´església de Santa Maria, notable edifici gòtic iniciat al segle XIV, que guarda les relíquies de sant Patllari (venerades tradicionalment al monestir), patró de la vila, quatre capitells probablement de la portalada de la primitiva església romànica de Santa Maria (desapareguda), i altres records de la seva tradició religiosa.
- Font: Gran Enciclopèdia Catalana. -

Horari de misses: vigílies, 19.00h; diumenges i festes; 12.00h; feiners dl, dm, dj, 19.00h.

L´Arqueta de Sant Patllari, peça d´orfebreria gòtica del primer terç del segle XIV, és un reliquiari destinat a guardar les restes del patró de la vila, Sant Patllari.


ESGLÉSIA DE SANTA CECÍLIA DE MOLLÓ

Població: Molló Categoria: Paratges d´interès històric
Bé Cultural d´Interès Nacional (BCIN), catalogat a l´Inventari de Patrimoni Arquitectònic Català.

Estil: Romànic
Època: segles XI - XII

L´església parroquial de Santa Cecília, notable fita de la ruta del romànic pirinenc, una mica separada del nucli urbà. L’església, romànica, fou bastida avançat el segle XII amb pedres ben tallades i una gran austeritat; la volta és un xic apuntada, i l’absis molt desenvolupat; l’interior del presbiteri té un fris ornamental de mènsules i uns dentats que trenquen la seva gran verticalitat. Dues capelles poc fondes marquen un inici de creuer, que es manifesta a l’exterior amb un mur més sortint que el de la nau. La portada, a migdia de la nau, sense escultura, amb alguns arcs en degradació i unes arcuacions sota un fris esculpit i petites mènsules sobre dents de serra, tot en un mur més sobresortint i sota un petit ràfec en terrat. El campanar, de quatre pisos (restaurat en la part superior el 1952), amb la base embeguda en els murs de l’església, iniciat el segle XI; presenta un bonic joc de lesenes i arcuacions llombardes que marquen els diferents pisos, i hi ha dues finestres rodones bessones o ulls de bou al cim, sota la teulada.
- Font: Gran Enciclopèdia Catalana. -

Horari: sempre oberta al públic. Horari de misses: vigílies, 19.00h; diumenges i festes; 19.00h.


Podeu ampliar la informació al lloc web Romànic Obert.

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DE SETCASES

Població: Setcases Categoria: Paratges d´interès històric
Monument catalogat a l´Inventari de Patrimoni Arquitectònic Català.

Estil: Gòtic tardà
Època: segles XII - XV; XVIII; i, XX Mitjan

L’església parroquial de Sant Miquel, la qual, tot i tenir el seu origen al segle XII, no conserva cap element anterior al segle XV, que va ser quan fou refeta totalment. Posteriorment tornà a ésser restaurada, i en part refeta, el 1729, després d’un incendi que obligà a reparar-ne les voltes i la teulada. Entre els esperons hi ha capelles laterals, algunes d’elles tancades. Té adossat un campanar de torre, i a la façana, sobre el portal, hi ha una imatge de sant Miquel. A l’interior guarda un altar barroc del 1754, un dels pocs que se salvaren de la crema del 1936 a la comarca. En procedeix també una casulla del final del segle XVII, conservada al Museu Diocesà de Girona.
- Font: Gran Enciclopèdia Catalana. -

Horari: Oberta en horari de missa (vigílies, a les 18.00h)

ANTIGA ESGLÉSIA DE SANT PAU DE SEGÚRIES

Població: Sant Pau de Seguries Categoria: Paratges d´interès històric
Monument catalogat a l´Inventari de Patrimoni Arquitectònic Català.

Estil: Barroc - Obra popular
Època: segle XVII

L’antiga parròquia de Sant Pau de Segúries, esmentada des del 920, es troba a uns 950 m d’altitud, enlairada i solitària, a la riba esquerra del Ter, al peu de l antic camí ral d’Olot a Camprodon. No resta cap testimoni de la primitiva església ni de la reedificada al principi del segle XII (a la qual s’afegiren els altars de Sant Isidre i de la cofraria del Roser el 1634 i el 1646), que fou demolida el 1688. Al seu solar fou edificada l’església actual, acabada i beneïda el 1693, d’una ampla nau amb capelles laterals, del tipus barroc rural; té un esvelt campanar, compost per un alt sòcol i pis per a les campanes, i una notable casa rectoral, que sembla una gran masia. Al costat hi ha l’antiga casa del campaner, ara casa de colònies d’estiu, les restes d’un antic casal parroquial i una notable roureda, on s’ha instal·lat un càmping.
- Font: Gran Enciclopèdia Catalana. -

Tancada al públic.

ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE LES NEUS D´ESPINAVELL

Població: Espinavell Categoria: Paratges d´interès històric
Monument catalogat a l´Inventari de Patrimoni Arquitectònic Català

Estil: Obra popular
Època: XVII

Sufragatòria de la de Molló. És un edifici de finals del segle XVII. De planta de creu llatina, absis centrat a la nau, amb un campanar de planta quadrada i obertures poc usuals.


RESTES DEL XALET REFUGI D´ULLDETER

Població: Setcases Categoria: Paratges d´interès paisatgístic
Restes de l´edifici catalogades a l´Inventari de Patrimoni Arquitectònic Català

Estil: Modernisme
Època: XX Inici

Dins el terme municipal de Setcases, Ulldeter constitueix la capçalera extrema del Ter, que hi neix a la font dita "ull de Ter" . Al centre de la coma, l’antic refugi d’Ulldeter, bastit a iniciativa de Cesar August Torres, va ser el primer refugi de muntanya existent a l’Estat espanyol. Es construí (1906-1908) a càrrec del Centre Excursionista de Catalunya, segons plànols de l’Arquitecte Jeroni Martorell a 2390 metres d’altitud. Durant la guerra, s´abandonà el manteniment i acabà esfondrant-se. Si s´hagués construït amb bons materials i en un indret de clima menys rigorós, avui seria admirat com un exemple cabdal del modernisme. Avui en dia hi podem trobar les restes i una placa commemorativa.

LA ROCA

Població: La Roca Categoria: Paratges d´interès històric
Bé Cultural d´Interès Nacional (BCIN), catalogat a l´Inventari de Patrimoni Arquitectònic Català.

Tipus de protecció: BCIN
Decret a 22 d´abril de 1949, publicat al BOE a 5 de maig de 1949

Només sortir de Llanars, al costat de la carretera destaca La Roca, nucli bastit sobre un singular penyal, i que es va edificar sobre les restes de l’antic castell de Palancà, esmentat des del segle XIII. Val la pena perdre’s pels carrerons i visitar la capella romànica de la Mare de Déu de la Pietat de la Roca, excavada a la mateixa pedra i encastada en el que havien estat els murs de l’antic castell.

ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE DE LLANARS

Població: Llanars Categoria: Paratges d´interès històric
Monument catalogat a l´Inventari de Patrimoni Arquitectònic Català

Estil: Romànic
Època: XII

L´Església parroquial de Sant Esteve, edifici romànic construït a mitjan segle XII (la consagrà el 10 de novembre de 1168 el bisbe de Girona Guillem de Peratallada); té una sola nau amb absis, i la volta és d’arc una mica apuntat. Els murs exteriors s’ornen amb un fris de dents de serra sobre una cornisa de pedra sostinguda per mènsules. Li dóna un gran atractiu el campanar d’espadanya sobre la façana, acabat amb una coberta piramidal molt punxeguda. El portal és format per tres arcs en degradació, amb columnes i capitells treballats dins l’estil de l’escola rossellonesa; la porta encara conserva la ferramenta romànica antiga. El sòl és més baix que el del carrer, i antigament un atri o cobert protegia l’entrada. A l’interior es conserva un valuós frontal d’altar romànic, que presidí el temple des de la consagració i el centra la figura del Pantocràtor que beneeix amb la dreta, mentre a l’esquerra té un llibre obert on es llegeix Ego sum lux mundi; als compartiments laterals hi ha escenes de la vida de sant Esteve (la seva ordenació de diaca, la lapidació, la invenció de les seves relíquies i el sant dins un taüt); els colors són bastant apagats, amb predomini del vermell. Ara es troba protegit per cristall a la dreta del creuer. Fins el 1936 posseí una imatge romànica de la Mare de Déu, venerada primitivament amb el nom de Santa Maria de Gràcia i des del segle XVI sota l’advocació del Roser, que avui dia es guarda al Museu Diocesà de Girona.
- Font: Gran Enciclopèdia Catalana. -

Horari: sempre oberta al públic. Horari de misses: vigílies, 19.00h.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MARTÍ DE VILALLONGA DE TER

Població: Vilallonga de Ter Categoria: Paratges d´interès històric
Monument catalogat a l´Inventari de Patrimoni Arquitectònic Català

Estil: Romànic
Època: XII - XVIII

Església parroquial era inicialment un edifici romànic de mitjan segle XII, amb carreus ben treballats i tres absis coronats per una cornisa d’arcuacions cegues, sota un fris de dents de serra; la finestra central de l’absis també té un bonic treball de cisell. L’obra romànica, però, va desaparèixer totalment, llevat de l’absis major i una absidiola, quan s’amplià l’església, entorn del 1784; actualment és un edifici gran, totalment transformat al seu interior, amb volta de nervacions sobre el presbiteri, un petit campanar de torre i els absis esmentats.
- Font: Gran Enciclopèdia Catalana. -

Horari: Oberta en horari de missa (diumenges i festius, a les 10.00 hores)
Coneix la Vall
Benvinguts a la vall de Camprodon
Benvinguts a la vall de Camprodon
Batecs de la Vall
POCTEFA - PATRIMC@T
PATRIMC@T projecte cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) a través del Programa Interreg V-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2014-2020).

PATRIMC@T proyecto cofinanciado por el Fondo Europeo de Desarrollo Regional (FEDER) a través del Programa Interreg V-A España-Francia-Andorra (POCTEFA 2014-2020).
Accessos directes
Què t´ha semblat la web?
Enviar